Quan tot et somriu

Escrit per kkwete | 23 de febrer de 2009

Cap de setmana eStrany, després d'una setmana de molta feina, dolors d'esquena, moltes coques, moltes botifarres, tot et somriu.

Descansar lo just per sobreviure, viure lo just per descansar, divertir-te remirant pel·lícules que et recorden moments passats, rialles passades, retrobar-te amb el teu present, sopar amb amics/familiars que t'estimes malgrat les coses no vagin com un desitja, visites laborals en dies festius tastant mariconades.

Sopar de riures, cerveses, maltes, pebrots i braves, partidetes al bubble braker, més riures, trobar-te amics que et fan somriure, veure l'amursillamientu en primera persona, sentir enveja sana, desitjar ser envejat, tot et somriu.

Un cap de setmana complet, un cap de setmana diferent, un cap de setmana sense pensar si hi ha aigua o no, desitjant que n'hi hagi d'aquí un temps, què més puc demanar? Diria que res més, m'agrada veure la gent feliç, amb això en tinc prou, veure la gent deshinibir-se, més riures, més maltes, més pebrots. Tan de bo tots els caps de setmana siguin com aquest.

Ho sóc tot gràcies als meus amics, aquells que em fan sentir viu dia a dia, aquells que m'entenen, aquells a qui m'estimo, aquells per qui m'interposaria entre una bala i ells perquè no sofrissin mal, estofats de cor, cerveses i pebrots, olives a deshora, tot això és l'amistat.

Algun dia faré que tot sigui igual de feliç amb vosaltres.

P.D: tinc pendent una abraçada, algun dia d'aquests la faré.
P.D2: Compto els dies per tornar a fer una altra abraçada, l'abril és un bon mes.

Simplement sóc feliç de veure-us feliços a vosaltres.

Dijous Gras

Escrit per kkwete | 19 de febrer de 2009

Avui és dijous gras, o el que és el mateix falten 45 dies perquè comenci la setmana santa, és el dia que marca l'inici de les festes de Carnestoltes i és tradició menjar botifarra d'ou, truites i coques de llardons.

És el dijous anterior al dimecres de cendra, i actualment és l'únic que es fa una cel·lebració especial dels tres dijous gormands: el dels compares, el de les comares i el Dijous gras, antigament es feien àpats importants en aquests altres dijous. El dijous gras està dins de la mateixa línia de convit i cel·lebració gastronòmica majoritàriament dins de l'àmbit familiar, però també en l'àmbit públic. És un dia on es mengen ous, truites de botifarra, botifarra d'ou i coques de llardons, un dia de copiositat just abans de la Quaresma que era obligatoria per tothom.

Tot aquest desfici carnal comença per un bon àpat a base de carn de porc, ous, llom, orella, ventre i botifarra. La farsa dels funerals del porc, habitual de recitar el Dijous Gras, escarneix el sacrifici del porc per fer-ne vianda:
De vianda en queda prou per les Carnestoltes; us deixo tot el meu cos, botifarres moltes; també us deixo lo poltruc, menjau's el que jo no puc: procureu viure en salut, després feu-me absoltes.

Antigament era tradició que els escolars des de Cap d'Any fins a Dijous Gras, recollissin tots els diners que podien i trencaven la guardiola i anaven a fer un bon berenar a base de truita amb botifarra i formatge.
Actualment a les escoles de tot el país encara continua aquesta tradició, fent petites excursions a parcs propers al centre educatiu per fer-hi un bon àpat comú. També és habitual que es facin concursos de botifarres entre els alumnes. També són moltes les poblacions catalanes que fan jornades gastronòmiques i concursos amb la carn del porc i els ous com a protagonistes.

A finals del s. XVIII per Dijous Gras, era habitual que els venedors del mercat simulessin batusses alineats en dos grans grups. D'una banda, els carnissers, budellers, tripaires, cansaladers, pollaters i ouaires, aquells qui venien les menges prohibides durant la Quaresma; de l'altra, els venedors de carn magra, peixaters, marmanyeres, verdulaires i fruiters. Els dos grups de comerciants s'esbatussaven simbòlicament en el que era una fidel plasmació de la tensió existent entre el Rei Carnestoltes i la Vella Quaresma.

A Mallorca és costum menjar ensaïmades casolanes fetes amb molt de llard i farcides de carn de porc. A l'Alguer és habitual menjar l'olla podrida que s'ha convertit en un dels plats principals de la gastronomia de la ciutat catalana de Sardenya.

El Dijous Gras també és el dia en que en moltes ciutats catalanes s'escenifica l'arribada del Rei Carnestoltes i pronuncia el seu discurs, incitant a la grsca i la gatzara. El període festiu que comença amb el Dijous Llarder trenca totalment amb les rutines de la vida quotidiana, subvertint l'ordre establert fins el moment, tant en l'àmbit gastronòmic com el social o el sexual.

Amic

Escrit per kkwete | 15 de febrer de 2009

Un amic és aquell que tot i conèixer el pitjor de tu, encara t'estima.

Qui m'estima?

Piscina

Escrit per kkwete | 2 de febrer de 2009

Avui he dormit una merda, estic cansat, però això m'és igual, avui l'únic que m'importa és que m'he tirat a la piscina i hi havia aigua.

Step by step.